ALEJANDRO VALVERDE DISPARA LA BALA EN LA HUTCHINSON RANXO
La nord-americana Heidi Franz també va inscriure el seu nom a les UCI Gravel World Series de Ponts
Els camins paradisíacs de Lleida conquisten el cor de 750 ciclistes de més de 30 nacionalitats
La Hutchinson Ranxo va tornar a corroborar que el gravel va més enllà de qualsevol competició de bicicleta. Ponts va congregar 750 enamorats d’aquest esport que han trobat en aquesta modalitat la plena satisfacció. La prova de Lleida va tornar a ser un punt de trobada entre tota la comunitat nacional i internacional del gravel per compartir un cap de setmana inoblidable sense deixar de banda l’afany competitiu. Ciclistes de diferents especialitats i edats han trobat el seu lloc en aquesta modalitat en explosió. Entre ells, la llegenda Alejandro Valverde. La paraula retirada no existeix al diccionari de ‘El Bala’. A la segona prova de gravel que disputava, va tornar a fer el que ens tenia acostumats a la carretera: guanyar. I ho va fer davant d’un cartell de por. No n’hi havia per menys. La Hutchinson Ranxo repetia el diumenge 4 de juny com un dels pilars del calendari de les UCI Gravel World Series convocant a més de 30 nacionalitats a Ponts. De fet, la victòria femenina va viatjar als Estats Units. Heidi Franz va aconseguir la victòria per inscriure el seu nom als camins paradisíacs del cor de Catalunya.
Setze proves en catorze països diferents i, entre elles, la Hutchinson Ranxo. Aquesta és la descripció de les UCI Gravel World Series, el peatge per aconseguir un bitllet per a l’UCI Gravel World Championship. Els tres primers classificats i el 25% dels millors homes i dones de cada grup d’edat del recorregut Large de la Hutchinson Ranxo, han aconseguit la classificació anhelada. El Campionat del Món els espera a la regió italiana de Vèneto el cap de setmana del 7 i el 8 d’octubre. Amb només tres edicions, la prova s’ha consolidat en el calendari internacional. Klassmark segueix treballant amb il·lusió en un territori que reuneix tot allò que el gravel demana. Els 161 quilòmetres amb 2.200 metres de desnivell positiu de l’itinerari Large en són el millor exemple.
La prova UCI de la Hutchinson Ranxo connecta els punts més remots de la demarcació. Una autèntica xarxa de camins on ha estampat el seu segell Alejandro Valverde. Des de la sortida, a les 6.45 h, s’ha format un grup d’aspirants de molta qualitat. Amb el pas dels quilòmetres anaven caient peces, però el ventall de possibilitats seguia sent ampli. Per davant qualsevol intent d’atac era neutralitzat. La cursa estava sota control fins que va saltar del grup ‘El Bala’. Quedaven 20 quilòmetres. Era el moment de donar-ho tot i no mirar enrere. No ho va fer fins que va travessar la línia d’arribada en solitari amb un temps de 4h50m16s d’esforç. Després de diverses temptatives, les altres places d’honor es decidirien a l’esprint. Només Iván García Cortina va aconseguir avantatjar en uns segons el gran grup per conquistar la segona plaça a una mica més de dos minuts del seu company Valverde. Mig minut més tard apareixien com a coets a Ponts nou ciclistes en tan sols un interval de vint segons. Kevin Suárez era el més ràpid per assaltar l’última plaça del podi, mentre que Ismael Esteban i el belga Jente Michels signaven el quart i cinquè lloc. Final d’infart.
Menys taquicàrdia vam patir a la batalla femenina. Les noies van ser les primeres a entrar en acció, concretament a les 6.30 h. La nord-americana Hedi Franz va sortir amb la intenció de ser protagonista. Ho va aconseguir per la porta gran, aquella que només està reservada a les campiones de la Hutchinson Ranxo. Franz va aturar el cronòmetre en 5h42m55s davant la britànica Anna Kay i Clàudia Galicia, a uns quatre i set minuts de diferència respectivament. Totes tres es van mantenir fermes per defensar la seva plaça. La quarta i cinquena posició també van tenir segell nord-americà i britànic respectivament, concretament el de Morgan Aguirre i Caroline Livesey.
La prova UCI, el recorregut més dur i exigent, no va ser l’únic de la jornada. Klassmark va obrir les portes de la Hutchinson Ranxo a tots els nivells amb dues propostes més. L’itinerari Medium pujava a 104 quilòmetres amb 1.590 metres de desnivell positiu. El nord-americà Ryan Steers va ser el millor amb un temps de 3h37m41s després de superar a l’últim sospir a Adrià Noguera. Només nou segons de diferència. Carles Reposo els va flanquejar al podi. El domini nord-americà es va estendre en la baralla femenina, on Amy Charity va governar amb autoritat, aturant el cronòmetre en 4h04m34s per davant de la russa Lina Bo i Mariona Blaha. El repte més curt i explosiu va ser el Short de 67 quilòmetres amb 1050 metres de desnivell positiu, on els millors van ser Ramon Casas i Maria Capdevila amb un registre de 2h42m56s i 3h00m25s respectivament.
Més enllà dels noms propis, tots els participants van poder viure en primera persona una de les millors experiències que el gravel pot oferir. Aquesta modalitat és pura aventura; més tenint en compte que els ciclistes s’havien d’orientar mitjançant un sistema GPS. Aquí no hi havia ni senyals ni elements de senyalització. Les cares de felicitat en travessar la línia d’arribada del Parc de la Roca del Call eren indescriptibles. Aquest va ser el punt de trobada de tota la comunitat. Es van habilitar espais per a furgonetes, caravanes i per acampar amb l’objectiu de viure i compartir dos dies inoblidables. Més que una comunitat, el gravel és una gran família.